El més difícil en un procés creatiu és començar, tenir una idea principal sobre la qual treballar i a partir d’aquesta anar aportant més idees fins a tenir el tema, el personatge, els colors, la temàtica i l’ambient correcte per desenvolupar-lo.

​

Al principi volíem fer una història, amb uns personatges i uns escenaris concrets, però ens vam adonar que, si fèiem només una màscara per un dels personatges, no tindria gaire sentit, ja que en una pel·lícula o sèrie, tots els personatges han d'estar igual de caracteritzats. Tampoc no podem fer màscares per a tots els personatges ni una decoració per a cada escenari de la història. Per tant, ens vam enfocar més en la part de crear una nova civilització en general, sense centrar-nos en uns personatges en concret, crear a través d'una màscara un model d'una nova espècie.

​

Per poder crear un ésser nou, no només hem de tenir en compte les característiques d'aquest, sinó també les de l'ambient on es desenvolupa, és a dir, totes les seves característiques han de ser-hi per alguna raó ambiental. Els peixos tenen brànquies perquè respiren sota l'aigua, les persones tenim polzes perquè hem d'agafar coses amb les mans, les girafes tenen el coll molt llarg per poder agafar menjar dels arbres, etc. Totes les característiques físiques de qualsevol espècie tenen una raó de ser, i la seva raó és l'ambient on es desenvolupen. Per tant, en el nostre procés de creació hem de crear un nou univers i una història per a la nostra espècie, no pot sorgir del no-res, ha de tenir un context.

​

Un cop aclarits aquests punts, vam pensar que estaria bé contextualitzar la història en l'espai exterior, en un planeta aliè a la terra per no caure en la temptació de fer el personatge amb trets físics molt humans. Vam pensar en una fusió entre dues espècies de la que sorgeix una nova, aquesta fusió podria estar donada per diversos factors, per una guerra entre espècies, per exemple. Encara que volguéssim evitar fer la màscara molt humanitzada, hem de tenir en compte que ha de ser funcional per a una persona, per tant ha de tenir forats al nas per poder respirar, i com a mínim visibilitat per un ull.