ROMOA'075
TERBALL DE RECERCA 2on BATXILLERAT ARTÍSTIC PLÀSTIC
MOTLLE D'ARGILA I PLASTILINA
En aquest apartat veurem tot el procés de creació de l’estructura de la màscara i com hem fet els detalls de la cara del personatge en un motlle en positiu de diferents materials.
ESTRUCTURA AMB ESCUMA DE POLIURETÀ
Per omplir la part del darrere del motlle de guix de la cara del model i poder fer la forma del cap per darrere, vam utilitzar escuma de poliuretà. Mentre la Paula posava l’escuma, la Tania la modelava amb les mans perquè no caigués i per fer la forma més adequada, amb guants, perquè és un material molt viscós i difícil de treure de la pell.
Ho vam deixar secar, però quan ho vam començar a moure es va separar el bloc d’escuma del motlle de guix i ho vam haver d’enganxar amb una cola resistent.
Després d’uns dies l’escuma havia triplicat el seu tamany, així que vam tallar una mica l’excés i per reforçar la unió de la cara i el cap, vam utilitzar una mica de terracota i plastilina.
Teniem un problema per treballar la màscara si no tenia subjecció així que haviem de buscar alguna manera de fer que s’estabilitzés i poder treballar amb més comoditat i seguretat. Vam trobar un cartró molt resistent d’una ampolla de Whiskey a la paperera i el vam tallar per poder fer un “coll”, li vam posar pedres a dins per donar-li pes a la part d'abaix i fer-lo més estable. Amb el cartró ja posat, era molt més fàcil treballar perquè la màscara estava dreta i de front, així que vam començar a donar-li forma. Amb els trossos d’escuma que havien sobrat tallant la forma del cap, i amb un material que el pare de la Tania li havia donat d’una de les obres, una espècie de bloc d’escuma molt dur i dens que s’utilitza per omplir les parets, vam donar volum. Enganxant aquests materials vam aconseguir crear un farcit per augmentar el volum del coll, que s’ha de fer igual d’ample que un cap humà.
El primer problema que vam tenir amb aquest procediment va ser que el tub de l'escuma es va assecar i vam haver d'introduir un pal per extreure-la com vam poder i l'escuma trigava molt a sortir, vam haver d'estar molta estona.
PRIMER INTENT AMB L'ARGILA
Un cop feta l’estructura, haviem de començar a fer els detalls i les formes. Aquí vam cometre l’error de pensar que l'argila seria el material més adient per fer-ho perquè és moldeable com la plastilina però quan se seca és dura, però va resultar sent tot el contrari.
Un cop es va assecar, es va començar a esquerdar per tot arreu i es va caure a trossos, perquè precisament per ser un material dur i resistent, els espais on hi havia buits per sota o no tenia bona subjecció, feien que es trenqués a trossos. Ho vam intentar arreglar posant més capes d’argila i omplint els forats que havien quedat, però va tornar a passar el mateix.
SEGON INTENT AMB PLASTILITNA
Vist que l’argila no servia i arribat a un punt en què la màscara i tots els detalls que havíem fet i el que havíem avançat s’estava destrossant, vam haver de pensar alguna cosa per intentar resturar el que haviem fet. Vam pensar en utilitzar plastilina, ja que és un material més tou i no se seca, amb el qual podiem omplir els forats que havien quedat de l’argila i fins i tot aprofitar alguns trossos que havien caigut d’argila i posar-los dintre de la plastilina per augmentar les dimensions.
Vam utilitzar principalment la plastilina de la marca Jovi, però en una de les vegades que vam anar a comprar, vam comprar una d’una altra marca que s’esquerdava i no es podia modelar bé, així que vam fer el mateix que amb els trossos trencats d’argila, la vam enfonsar en la plastilina “bona”.
Finalment vam poder modelar bé la plastilina i fer els detallls, vam trigar molt en fer aquest procés perquè havíem d’esperar que s’assequés i a més es trencava constantment i vam haver de repetir varies vegades moltes parts. Va ser la part del procés més llarga, es va trigar aproximadament un mes per culpa de les dificultats que van sorgir.
