ROMOA'075
TERBALL DE RECERCA 2on BATXILLERAT ARTÍSTIC PLÀSTIC
MOTLLE D'ALGINAT I GUIX
Per poder tenir una superfície a tamany real d'una cara humana, sobre la qual treballar, vam haver de fer un motlle de guix de la cara del nostre model.
PREPARACIÓ
Per no fer mal al nostre model, vam seguir el mateix procés de preparació que amb les proves a la mà de la Paula. El nostre model ja portava cua al cabell i primer vam posar-li plàstic film al cap per protegir el cabell per si de cas i per no arrencar-li els pèls del voltant de la cara. Tot seguit vam protegir les celles posant cola en barra, que és fàcil de treure amb aigua i fa que no es quedin enganxades al producte (aquest és un mètode que s'acostuma a utilitzar en el maquillatge i la caracterització). Tot seguit vam posar cacau als llavis i crema hidratant per tota la cara, perquè a més, el model tenia la pell bastant seca i el contacte amb l'alginat podria fer-li encara més mal. També vam posar-li una tovallola al coll sense samarreta.
COL·LOCACIÓ DE L'ALGINAT
Un cop preparat el model, vam procedir a fer la barreja d'alginat de la mateixa manera que vam fer amb el puny anteriorment, però en major mesura. Vam posar pols d'alginat a un bol i just quan vam posar l'aigua freda, ho vam barrejar i s'ho vam començar a posar per tota la cara amb les mans. Mentre una de nosaltres feia fotos i gravava, l'altra preparava la barreja i l'altra posava la pasta al model.
Ràpidament vam haver de posar benes amb guix sobre l'alginat, mentre aquest s'assecava. Ho vam preparar de la mateixa manera que l'alginat, amb aigua freda i pols de guix, i vam anar enfonsant els trossos de benes a la barreja.
Un cop fet tot això, l'alginat es va assecar bastant ràpid, uns 5-10 minuts, però el guix va trigar una mica més, uns 15 minuts, en els quals el nostre model podia respirar a través d'un forat que vam deixar a la part del nas.
COL·LOCACIÓ DE LES BENES DE GUIX
MOTLLE POSITIU DE GUIX
Per fer el motlle en positiu de la cara, vam extreure, un cop sec, el negatiu amb alginat i benes de guix. Tot seguit vam fer la mateixa barreja que haviem fet anteriorment per les benes de guix, una part d'aigua freda i una altra de pols de guix. Vam dipositar la barreja al motlle negatiu quan ja estava completament sec i la Tania, que té els dits petits per arribar bé, i les ungles curtes per no ratllar el motlle i tallar-lo, va ficar les mans a dins i va intentar fer arribar el guix a cada forat del motlle.
Després d'una setmana vam tornar i vam extreure el guix del motlle, obtenint així una rèplica exacta de la cara del model.
Això en teoria serveix per poder fer una màscara a mesura de la cara d'una persona, però només de la cara. En el nostre cas no ens feia falta que tingués cada detall de la cara perquè només necessitavem una superfície sobre la qual treballar destrés amb l'argil·la, però gràcies a això tenim les proporcions d'una cara real i no correm el risc de fer la màscara mal proporcionada, com podria haver passat si haguessim fet el motlle des de zero amb un altre material o amb un cap de telgopor, que no té proporcions humanes reals.
