ROMOA'075
TERBALL DE RECERCA 2on BATXILLERAT ARTÍSTIC PLÀSTIC
PROVES PREVIES
Per no arriscar-nos a fer-ho malament i fer malbé el motlle de plastilina, vam fer prèviament una prova amb un tentacle amb plastilina. Simplement vam pintar el tentacle amb el làtex i vam donar-li capes a mesura que s’anava secant. Un cop sec amb unes quatre capes, vam tallar la part del darrere del tentacle, vam extreure la plastilina i vam tornar a enganxar la part tallada amb làtex.
Amb aquesta prova vam poder comprovar que la forma quedaba bé i no era un procediment complicat així que a gran escala hauria de ser el mateix.
APLICACIÓ DEL LÀTEX FINAL
Aquest pas va ser bastant fàcil i no va tenir gaire complicacions ja que només s’havia de donar capa rere capa amb un pinzell, però va ser una mica lent perquè s’havia d'assecar cada capa durant unes hores, i van ser entre 10 i 15 capes.
L’única complicació que vam tenir va ser amb els pinzells, ja que el làtex s’asseca molt ràpid en quantitats petites i els pinzells quedaven inservibles. Això es va solucionar deixant els pinzells en aiguarràs i rascant les restes de làtex sec. Després perquè no tornessin a fer-se malbé, la Tania se’n va enrecordar de que a una survival zombie a la que va participar com a zombie, les maquilladores professionals utilitzaven làtex i deixaven els pinzells en una barreja d’aigua i sabó en un got. Sembla una tonteria, però això ens va estalviar uns quants pinzells i el temps que hauríem invertit netejant-los.
Un cop ja seca la màscara, amb molta cuida vam extreure el làtex de la plastilina tallant tota la part del darrere, que posteriorment, vam tornar a enganxar amb làtex.
El diàmetre del coll de la màscara era 10 centímetres més gran que el de un cap de mitja, però tot i així vam decidir deixar una part del coll per darrere per assegurar-nos de que el làtex no s'estiraria massa a l'hora de ficar el cap i no s'esquerdés la pintura que posaríem més endavant.
Per fer tots els tentacles vam fer el mateix que amb el tentacle de prova i un cop secs, els vam enganxar amb una cola resistent.
FARCIT DE LA MÀSCARA
En aquest punt ens va sorgit un problema que no haviem tingut en compte, el farcit de la màscara. Quan et possaves la màscara, et quedava el cap a l’altura del cap de la màscara, per tant, shavia de posar alguçún tipus de farcit per fer-la més alta, així que vam optar per tallar un tros de l’escuma de poliuretà prensada que ens havia sobrat i fer-la en forma de semicercle. Vam enganxar cotó a la part superior d’aquesta perquè els forats dels ulls no sortissin cap a fora i hi hagués un encoixinat. Vam resoldre el problema de l’altura, però encara faltava solucionar un altre problema, a part de la incomoditat per a la persona que se la possava perquè estava dur i molestava, la màscara no tenia bona subjecció al cap i es movia. Això ho vam arregalr possant esponjes al voltant del cap, tallant-les a la mesura adequada per a cada part i enganxant-les entre elles.
PROCEDIMENT AMB EL LÀTEX
Després de comprovar la dificultat que comportaria fer un motlle en negatiu d’escaiola, vam pensar en diferents maneres de fer la màscara final i vam decidir intentar fer-lo directament sobre el motlle en positiu, és a dir, pintar el cap directament amb làtex líquid.