ROMOA'075
TERBALL DE RECERCA 2on BATXILLERAT ARTÍSTIC PLÀSTIC
HISTÒRIA DE LES MÀSCARES
L'ORIGEN
La paraula "màscara" ve del llatí "mascus" i "mastega" que significa "fantasma" i de l'àrab "maskhara" que significa "bufó" i "home amb màscara". Des de temps ancestrals, les màscares han estat utilitzades per civilitzacions d’arreu del món amb diferents finalitats, per identificar si eren una societat amigable, temerària o agressiva i per determinar la seva ètica i moral, etc. També podem trobar evidències de què s’utilitzaven en l’antiga Roma per teatralitzar i poder interpretar a qualsevol personatge, és a dir, els primers efectes especials de la història. A continuació explicarem aquestes i altres funcions que els hi donaven les diferents civilitzacions al llarg de la història.
A Àfrica les màscares que utilitzen eren decorades amb símbols religiosos, els africans utilitzaven les màscares en rituals festius o funeraris. Les tribus africanes creíen amb les màscares es podíen fusionar amb els animals i tenir una connexió amb el mon espiritual. Totes les màscares estan fetes de escorça d’abre.
MÀSCARES AFRICANES
L’ús de la mascara a la civilització egípcia va ser principalment per a cerimònies o en funerals. En principi estaven fetes de fusta, cal, fibres i lli pero amb el temps es van crear d’or per als faraons els quals creien en la vida després de la mort.
MÀSCARES EGÍPCIES
Els venecians les van començar a utilitzar com a teatre, originalment amb aparences grotesques i monstruoses, mica en mica es van anar idealitzant i es va convertir en un símbol d’una nova festivitat anomenada carnaval, amb l’idea de ficar-se en la pell d’un altre, de ser lliures i immorals i poder gaudir de la festa i la trangueció.
MÀSCARES VENECIANES
Els asteques utilitzaven màscares de pedra en cerimònies públiques, en rituals, inclòs batallaven amb elles, també s’utilitzaven com a ofrena a deu. Les màscares precolombines són principalment conegudes gràcies a les seves formes i les seves tallades.
MÀSCARES PRECOLOMBIANES
Les màscares gregues i romanes en un principi servien per recordar al difunt però quan va sorgir el teatre les van començar a utilitzar els actor per interpretar els seus personatges. Normalment, en el teatre, tenien dos gestos; de tragèdia i de risa, amb el temps van començar a fer-les més naturals.
